15.0.20180514
Resum
L'openSUSE Leap és un sistema operatiu lliure basat en Linux per al vostre ordinador de sobretaula, portàtil o servidor. Podeu usar-lo per navegar per Internet, gestionar el correu i les fotografies, fer feina d'oficina, reproduir vídeos o música i passar-vos-ho molt bé!
Les notes de la versió estan en desenvolupament constant. Per descobrir-ne les últimes actualitzacions, vegeu-ne la versió en línia a https://doc.opensuse.org/release-notes. La versió en anglès s'actualitza sempre que cal. Les versions traduïdes poden ser temporalment incompletes.
Si heu fet una actualització des d'una versió anterior a aquesta edició d'openSUSE Leap, vegeu les notes de la versió anterior aquí: http://en.opensuse.org/openSUSE:Release_Notes.
La informació sobre el projecte està disponible a https://www.opensuse.org.
Per informar d'errors en aquesta versió, useu el Bugzilla d'openSUSE. Per a més informació, vegeu http://en.opensuse.org/Submitting_Bug_Reports.
Aquesta secció conté notes relacionades amb la instal·lació. Per a unes instruccions d'actualització detallades, vegeu la documentació que hi ha a https://doc.opensuse.org/documentation/leap/startup/html/book.opensuse.startup/part.basics.html.
La instal·lació mínima del sistema manca de certa funcionalitat que sovint se suposa:
No conté un frontal de tallafoc de programari. Podeu instal·lar el paquet firewalld addicionalment.
No conté el YaST. Podeu instal·lar el patró patterns-yast-yast2_basis addicionalment.
Abans d'instal·lar l'openSUSE en un sistema que arrenqui amb UEFI (Unified Extensible Firmware Interface), us suggerim emfàticament que comproveu qualsevol actualització del microprogramari que pugui recomanar-ne el fabricant i, si està disponible, que la instal·leu. Si teniu Windows 8 o posterior preinstal·lat és una sòlida indicació que el sistema arrenca amb UEFI.
Background: Algun microprogramari UEFI té errors que causen que falli si s'escriuen massa dades a l'àrea d'emmagatzematge UEFI. Ara bé, no hi ha informació clara sobre què vol dir exactament «massa».
L'openSUSE en minimitza el risc no escrivint més que el mínim necessari
per arrencar el sistema. El mínim significa dir al microprogramari UEFI la
localització del carregador d'arrencada de l'openSUSE. Les
característiques de la font original del nucli de Linux que usen l'àrea
d'emmagatzematge UEFI per desar-hi informació d'arrencada i de fallades
(pstore) s'han inhabilitat per defecte. Tot i això, és
recomanable instal·lar qualsevol actualització del microprogramari UEFI
que el fabricant recomani.
Amb la implementació d'EFI/UEFI, va arribar un nou estil de partició: GPT (GUID Partition Table). Aquest nou esquema usa identificadors globalment únics (valors de 128 bits mostrats en 32 dígits hexadecimals) per identificar dispositius i tipus de particions.
Addicionalment, l'especificació UEFI també permet particions de llegat MBR (MS-DOS). Els carregadors d'arrencada de Linux (ELILO o GRUB2) intenten generar automàticament un GUID per a aquestes particions de llegat i escriure-les al microprogramari. Aquest GUID pot canviar freqüentment i causar una reescriptura al microprogramari. Aquesta reescriptura consisteix en dues operacions diferents: eliminar l'entrada antiga i crear-ne una que reemplaci la primera.
El microprogramari modern té un recollidor de porqueria que recull entrades esborrades i allibera la memòria reservada per a entrades antigues. Sorgeix un problema quan un microprogramari és defectuós i no ho fa, això pot arribar a suposar que un sistema que no arrenqui.
La solució provisional és simple: convertir la partició de llegat MBR a GPT.
Amb l'openSUSE Leap 15.0, us cal desinstal·lar primer el paquet
drm-kmp-default, abans de poder instal·lar manualment
els controladors de Nvidia usant l'arxiu de l'script de l'intèrpret
d'ordres .run:
zypper rm drm-kmp-default
Si instal·leu els RPM proporcionats per Nvidia, aquest problema no us afectarà, perquè en aquest cas el paquet drm-kmp-default és reemplaçat automàticament durant la instal·lació del controlador.
Si decidiu desinstal·lar el controlador Nvidia més tard, assegureu-vos de reinstal·lar el paquet drm-kmp-default.
Per a més informació, vegeu https://bugzilla.suse.com/show_bug.cgi?id=1044816.
L'instal·lador del YaST no escala la seva interfície per a pantalles
High-DPI per defecte. Si teniu un ordinador amb una pantalla high-DPI,
poder establir que el YaST escali la interfície automàticament per a la
pantalla. Per fer-ho, afegiu el paràmetre
QT_AUTO_SCREEN_SCALE_FACTOR=1 a la línia d'ordres del
carregador d'arrencada.
Aquesta secció conté notes relacionades amb l'actualització del sistema. Per a unes instruccions d'actualització detallades, vegeu la documentació que hi ha a https://doc.opensuse.org/documentation/leap/startup/html/book.opensuse.startup/cha.update.osuse.html.
Addicionalment, marqueu Secció 3, «Canvis de paquets».
A partir de la versió 3.2, la que hi ha a l'openSUSE Leap 15.0, Postfix Admin (paquet postfixadmin) usa una disposició de directoris nova incompatible amb versions prèvies:
Els fitxers de configuració s'han mogut a
/etc/postfixadmin.
El codi PHP s'ha mogut a /usr/share/postfixadmin.
La cau Smarty s'ha mogut a /var/cache/postfixadmin.
Postfix Admin ja no necessita fitxers de configuració de les ubicacions prèvies i la configuració no es migra automàticament. Per tant, heu de migrar els elements següents manualment:
Moveu config.local.php de
/srv/www/htdocs/postfixadmin a
/etc/postfixadmin.
Si heu personalitzat config.inc.php, l'ideal seria
fusionar aquestes personalitzacions a
/etc/postfixadmin/config.local.php. Recomanem
mantenir config.inc.php sense modificar.
A la configuració d'Apache, afegiu o habiliteu l'àlies
/postfixadmin:
Per fer que l'àlies estigui disponible en tots els amfitrions virtuals, executeu el següent:
a2enflag POSTFIXADMIN && rcapache2 restart
Per fer que l'àlies estigui disponible només en un amfitrió virtual específic, afegiu l'àlies a la configuració de l'amfitrió virtual.
Hi ha paquets obsolets que encara s'inclouen com a part de la distribució però hi ha la planificació d'eliminar-los a la propera versió de l'openSUSE Leap. Aquests paquets existeixen per ajudar a fer la migració, però se'n desencoratja l'ús i poden no rebre actualitzacions.
Per comprovar si teniu paquets instal·lats que ja no es mantinguin, assegureu-vos que tingueu el paquet lifecycle-data-openSUSE estigui instal·lat i useu l'ordre següent:
zypper lifecycle
Aquesta secció llista aspectes de l'escriptori i canvis a l'openSUSE Leap 15.0.
La sessió KDE Plasma Wayland no té suport amb el controlador d'Nvidia. Si useu el KDE i el controlador de propietat d'Nvidia, quedeu-vos amb la sessió X.
En versions anteriors de l'openSUSE, les combinacions de tecles d'escriptura permetien escriure caràcters que no formaven part de la disposició regular del teclat. Per exemple, per produir «å», es podien prémer i deixar anar ⇧+Ctrl dret i després prémer dos cops a.
Amb l'openSUSE Leap 15.0, ja no hi ha una combinació de tecles d'escriptura predefinida perquè el ⇧+Ctrl dret ja no funciona com s'espera.
Per definir una combinació de tecles per a tot el sistema, useu el
fitxer /etc/X11/Xmodmap i cerqueu les línies
següents:
[...] !! Third example: Change right Control key to Compose key. !! To do Compose Character, press this key and afterwards two !! characters (e.g. `a' and `^' to get 342). !remove Control = Control_R !keysym Control_R = Multi_key !add Control = Control_R [...]
Per desmarcar el codi d'exemple, elimineu els caràcters
! de l'inici de les línies. Ara bé, tingueu en
compte que la configuració de Xmodmap se
sobreescriurà si useu setxkbmap.
Per definir una combinació de tecles d'escriptura específica per a l'usuari, useu l'eina de configuració del teclat de l'escriptori o l'eina de línia d'ordres setxkbmap:
setxkbmap[...]-option compose:CLAU
Per a la variable TECLADECOMPOSICIÓ, useu el
caràcter que preferiu, per exemple: ralt,
lwin, rwin,
menú, rctl, o
maj..
Alternativament, useu un mètode d'entrada IBus que permeti escriure els caràcters que necessiteu sense una tecla de composició.
En el passat, podíeu usar /etc/sysconfig o el mòdul
del YaST per definir el gestor
d'entrada i la sessió d'escriptori. A partir de l'openSUSE Leap 15.0, els
valors ja no es defineixen usant /etc/sysconfig sinó
amb el sistema d'alternatives.
Per canviar els valors per defecte, useu les alternatives següents:
Gestor d'entrada: default-displaymanager
Sessió de Wayland: default-waylandsession.desktop
Sessió d'escriptori X: default-xsession.desktop
Per exemple, per comprovar el valor de
default-displaymanager, useu el següent:
sudo update-alternatives --display default-displaymanager
Per canviar default-displaymanager a
xdm, useu el següent:
sudo update-alternatives --set default-displaymanager \ /usr/lib/X11/displaymanagers/xdm
Per habilitar la gestió gràfica de les alternatives, useu el mòdul del YaST que es pot instal·lar des del paquet yast2-alternatives.
Quan s'usa el GNOME Shell conjuntament amb un gestor d'entrada que no sigui el GDM, com ara l'SDDM o el LightDM, la pantalla no s'apagarà ni es bloquejarà. A més, canviar els usuaris sense sortir no és possible.
Per poder bloquejar la pantalla des del GNOME Shell, habiliteu el GDM com a gestor d'entrada:
Assegureu-vos que el paquet gdm estigui instal·lat.
Obriu el YaST i des d'allí, obriu el gestor del fitxer .
Navegeu a ++.
A la casella de text, especifiqueu-hi gdm. Per
desar-ho, cliqueu a .
Reinicieu.
El gestor d'entrada per defecte del KDE, l'SDDM, no escala la interfície
per a pantalles High-DPI per defecte. Si teniu un ordinador amb una
pantalla d'alta resolució, podeu establir que l'SDDM escali la interfície
automàticament per a la pantalla usant el fitxer de configuració
/etc/sddm.conf:
[XDisplay]
ServerArguments=-dpi DPI_SETTING
EnableHiDPI=true
Canvieu DPI_SETTING amb el valor de DPI adequat,
com ara 192. Per als millors resultats, useu un valor de
DPI que sigui múltiple del valor per defecte de 96 DPI.
El YaST no escala la interfície en pantalles d'alta resolució per
defecte. Si teniu un ordinador amb una pantalla d'alta resolució, podeu
establir que el YaST escali la interfície automàticament per a la
pantalla. Per fer-ho, establiu la variable d'entorn
QT_AUTO_SCREEN_SCALE_FACTOR=1.
El Firefox i el Chromium normalment permeten que eines basades en Web com ara aplicacions de videoconferència per comparteixin la pantalla sencera o finestres individuals d'aplicacions. Aquesta funcionalitat actualment no s'admet en cap dels dos en una sessió de Wayland.
Per poder compartir la pantalla amb Firefox o Chromium, useu una sessió X.
Els còdecs per reproduir fitxers MP3 s'inclouen com a part del repositori estàndard.
Per usar aquest descodificador en aplicacions i marcs de treball basats en
gstreamer, com ara el Rhythmbox o el Totem, instal·leu el paquet
gstreamer-plugins-ugly.
El LibreOffice 5.3 i els superiors ja no tenen suport per a lletres de
llegat Type-1 (extensions de fitxers .afm i
.pfb). Això no hauria d'afectar la majoria d'usuaris,
ja que les lletres actuals estan disponibles en els formats TrueType
(.ttf) o bé OpenType (.otf).
Si us afecta, convertiu les lletres Type-1 a un format amb suport, com ara TrueType, i useu les lletres convertides. La conversió és possible amb l'aplicació FontForge (el paquet fontforge), que s'inclou a l'openSUSE. Per a més informació de com fer scripts d'aquestes conversions, vegeu https://fontforge.github.io/en-US/documentation/scripting/.
FreeType 2.6.4 té un nou intèrpret d'optimització de glifs (hinting) (versió 38) que coincideix més estretament amb altres sistemes operatius però que es pot semblar «més difús» per a alguns. Per restaurar el comportament previ de FreeType, establiu la variable d'entorn següent a qualsevol nivell (a tot el sistema, específic per a l'usuari o específic per al programa) que vulgueu:
FREETYPE_PROPERTIES="truetype:interpreter-version=35"
La integració de navegador del Plasma per al Firefox i Chromium / Chrome permet monitorar contingut multimèdia i baixades usant les eines de sistema del KDE i ofereix un accés ràpid a pestanyes a través de la barra de l'escriptori KDE Plasma.
La integració de navegació consisteix en dues parts que cal que funcionin conjuntament:
La part d'escriptori que es pot instal·lar usant el paquet de sistema plasma-browser-integration.
La part del navegador que necessita instal·lar-se des de la botiga de complements del navegador:
Tingueu en compte que aquesta funcionalitat encara es troba oficialment en desenvolupament i que l'openSUSE Leap 15.0 n'inclou una versió molt primerenca.
Aquesta secció llista canvis a les característiques de seguretat a l'openSUSE Leap 15.0.
Anteriorment, hi podia haver confusions pel que fa a la diferència entre
el funcionament de les subordres de systemctl,
anomenades de manera molt semblant, reload i
restart per a l'AppArmor:
L'ordre systemctl reload apparmor recarregava adequadament tots els perfils d'AppArmor. (Era i continua sent el mètode recomanat per tornar a carregar els perfils d'AppArmor.)
L'ordre systemctl restart apparmor significava que l'AppArmor s'aturava i, per tant, es descarregava de tots els perfils d'AppArmor, i després es reiniciava, acció que deixava tots els processos existents sense confinar. Només els processos iniciats com a nous es tornaven a confinar.
Per desgràcia, systemd no proporciona una
solució dins del format de fitxer d'unitat per a la situació que comporta
l'ordre de restart.
Començant amb l'AppArmor 2.12, l'ordre systemctl stop apparmor no funcionarà. Com a conseqüència, systemctl restart apparmor ara tornarà a carregar correctament els perfils d'AppArmor.
Per descarregar tots els perfils d'AppArmor, useu l'ordre nova aa-teardown, que coincideix amb el comportament anterior de systemctl stop apparmor.
Per a més informació, vegeu https://bugzilla.opensuse.org/show_bug.cgi?id=996520 i https://bugzilla.opensuse.org/show_bug.cgi?id=853019.
Llegiu els documents README del mitjà.
Visualitzeu informació detallada del registre de canvis d'un paquet concret respecte del seu RPM:
rpm --changelog -qp NOMDELFITXER.rpm
Reemplaceu NOMDELFITXER amb el nom de l'RPM.
Comproveu el fitxer ChangeLog del primer nivell del
mitjà per veure el registre cronològic de tots els canvis fets als
paquets actualitzats.
Trobeu més informació dins del directori docu del
mitjà.
Per a informació addicional o documentació actualitzada, vegeu https://doc.opensuse.org/.
Per a les últimes notícies de productes d'openSUSE, vegeu https://www.opensuse.org.
Dret de còpia © SUSE LLC